Adèu, guapo

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el somrís
d'una infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il.lussions esclatant.
I si canto trist
es perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el deu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent al carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tans anys.

Lluis Llach, 1974